Llarga nit: Ball, Vaquetes i Esmorzar.

Era la nit de dissabte a diumenge d'un 21 d'Agost. Estàvem a punt d’acabar les festes d’Agost de 2005.


Tot havia transcorregut de puta mare, los fresteks, veien venir el fi de les festes i volien celebrar la nit com es mereixia. Com totes les nits, quan no era un era l’altre, sempre veies algú que feia el caminet de la barra a la pista del ball.... Algú, com és habitual en ell, tancava els ulls i no era perquè li molestaren els “focos” de l’orquestra precisament.

La nit va continuar, i les vaquetes van arribar. Los Fresteks més toreros van exhibir-se davant aquells animalets. Però mentrestant, uns altres baix dels cadafals anaven planejant el que seria l’esmorzar d’aquella nit: un gran esmorzar!!!

Óscar: Xaa jo si voleu mireuuu, obric lo garaig i tallem pernil i guapo, que no me costa res xaea, que jo molts dies antes d’ana a dormi me la foto alli, trac a la gosseta (aquella diminuta Elsa, ho recordeu?) i minjo algo.

A partir d’aquell comentari, més d’un va començar a plantejar opcions. No sé ben bé ni qui ni com ni per què(perdoneu, fa dos anys i eren festes) va dir: però Roberto no havia de fer una barra de pa d’estes gegants... ??!!! Les caretes i ullets dels presents van començar a brillar com si aquella frase tinguera alguna cosa especial...

Dit i fet, Oscar i jo, vam anar a buscar a Roberto. Vam agafar la tant desitjada barra, una barra de “per lo menos 5kg”. A partir d’aquell moment vam començar a treballar com un equip per tal de reunir tomates, embotit etc...

El resultat final, no va ser l’esperat pels fresteks presents (encara que qualsevol persona amb dos dits de front hagués pogut endevinar-ho). Amb les barreges de la nit ( no de menjar precisament) i l’estat permanent de gatera, aquella barrota no s’acabava mai i no vam poder amb ella.

Érem: Ivan, Oscar, Roberto, Didac (o no?) i jo. Ah i pot ser Hector, que per aquells temps encara no li havia pujat la fama al cap i es deixava veure pel poble.

Nota: si algú estava i no l’he posat que es queixo... que jo de memòria no en tinc tanta... A més, Oscar m’ha abandonat en el relat d’aquesta història.