Aixo si, per aquelles époques es ben conegut que hi havia esclaus i tot, així que per a estar ben ambientats van haber varios que en comptes de capa i llansa van preferir un tros de sac d'estos de les garrofes, lligat a la cintura i a correr. Hasta Tarzán portava mes roba quan li tirava els trastos a la mona Xita. Ah, i ya se sap que a la película portaven uns escuts d'estos enormes que si plou ni te banyes. Aixi que en un tros de cartó vam fer uns escuts que eren una maravilla, i damunt ben depressa que els vam fer.

Com sempre, lo poval de sangria no podía faltar. A la mateix foto se pot vore que la mitat anem ya en el gotet a la ma. Pero enguany va ser pitjor que mai perque al cap de no res ya no teniem ni una goteta de sangria, que aixo de portar l'escut cansa molt i te deshidrates en rapen. Sort que va caure un aiguat que te cagues i mos vam refrescar que sino...
La llàstima es que no hi fotos de algúns espartanos que nadaven allí devant de casa Javi, que baixava el carrer en un chorro d'aigua que pareixia Servol en sus mejores tiempos.
I entre l'aigüeta i els crits de ¡espartaaaanoooos! el dia siguient no podia parlar ningú...
Pero la pregunta es... ¿de qué mos disfracem l'any que ve?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada