¡¡¡ESPARTANOOOOS!!! La 3ª carrosa dels fresteks.

Com tots els anys, va arribar el divendres de festes i encara teniem que decidir de qué mos disfraçariem el dia segúent a les carrosses. La questió es que som uns desastres, i punto. Total, que teniem que pensar algo ràpid i fàcil. I si anem com a la peli de "300"??? Buf, perfecte, una capeta damunt i una canya per a fer de llança i a correr. I damunt anavem mes fresquets, sense samarreta ni res, jajaja.


Aixo si, per aquelles époques es ben conegut que hi havia esclaus i tot, així que per a estar ben ambientats van haber varios que en comptes de capa i llansa van preferir un tros de sac d'estos de les garrofes, lligat a la cintura i a correr. Hasta Tarzán portava mes roba quan li tirava els trastos a la mona Xita. Ah, i ya se sap que a la película portaven uns escuts d'estos enormes que si plou ni te banyes. Aixi que en un tros de cartó vam fer uns escuts que eren una maravilla, i damunt ben depressa que els vam fer.

Com sempre, lo poval de sangria no podía faltar. A la mateix foto se pot vore que la mitat anem ya en el gotet a la ma. Pero enguany va ser pitjor que mai perque al cap de no res ya no teniem ni una goteta de sangria, que aixo de portar l'escut cansa molt i te deshidrates en rapen. Sort que va caure un aiguat que te cagues i mos vam refrescar que sino...

La llàstima es que no hi fotos de algúns espartanos que nadaven allí devant de casa Javi, que baixava el carrer en un chorro d'aigua que pareixia Servol en sus mejores tiempos.

I entre l'aigüeta i els crits de ¡espartaaaanoooos! el dia siguient no podia parlar ningú...

Pero la pregunta es... ¿de qué mos disfracem l'any que ve?

Llarga nit: Ball, Vaquetes i Esmorzar.

Era la nit de dissabte a diumenge d'un 21 d'Agost. Estàvem a punt d’acabar les festes d’Agost de 2005.


Tot havia transcorregut de puta mare, los fresteks, veien venir el fi de les festes i volien celebrar la nit com es mereixia. Com totes les nits, quan no era un era l’altre, sempre veies algú que feia el caminet de la barra a la pista del ball.... Algú, com és habitual en ell, tancava els ulls i no era perquè li molestaren els “focos” de l’orquestra precisament.

La nit va continuar, i les vaquetes van arribar. Los Fresteks més toreros van exhibir-se davant aquells animalets. Però mentrestant, uns altres baix dels cadafals anaven planejant el que seria l’esmorzar d’aquella nit: un gran esmorzar!!!

Óscar: Xaa jo si voleu mireuuu, obric lo garaig i tallem pernil i guapo, que no me costa res xaea, que jo molts dies antes d’ana a dormi me la foto alli, trac a la gosseta (aquella diminuta Elsa, ho recordeu?) i minjo algo.

A partir d’aquell comentari, més d’un va començar a plantejar opcions. No sé ben bé ni qui ni com ni per què(perdoneu, fa dos anys i eren festes) va dir: però Roberto no havia de fer una barra de pa d’estes gegants... ??!!! Les caretes i ullets dels presents van començar a brillar com si aquella frase tinguera alguna cosa especial...

Dit i fet, Oscar i jo, vam anar a buscar a Roberto. Vam agafar la tant desitjada barra, una barra de “per lo menos 5kg”. A partir d’aquell moment vam començar a treballar com un equip per tal de reunir tomates, embotit etc...

El resultat final, no va ser l’esperat pels fresteks presents (encara que qualsevol persona amb dos dits de front hagués pogut endevinar-ho). Amb les barreges de la nit ( no de menjar precisament) i l’estat permanent de gatera, aquella barrota no s’acabava mai i no vam poder amb ella.

Érem: Ivan, Oscar, Roberto, Didac (o no?) i jo. Ah i pot ser Hector, que per aquells temps encara no li havia pujat la fama al cap i es deixava veure pel poble.

Nota: si algú estava i no l’he posat que es queixo... que jo de memòria no en tinc tanta... A més, Oscar m’ha abandonat en el relat d’aquesta història.

LA SEGONA CARROSSA DELS FRESTEKS, els romanos

Después de fer de bosses de bassura el primer any vam dir: "l'any que ve mos u currarem molt mes!" "Prepararema la carrossa en temps i estará molt wapa!"... y una merda! Com sempre, tot a última hora.

El dia antes vam pensar que necesitavem algo sencill i rapid. De romanos, en un llansol lligat pel cos i a correr, mes facil no podia ser. La carrossa mos la vam currar una barbaritat, la vam decorar millor que a les pelicules de Espartaco o Gladiator. Cuatre canyes mal lligades i a correr. Aixo si, lo pot de sangria ven gran, i com teniem serpentí al garaig, vam agafar varies botelles plenes de cervesa, que se mos havien acabat nomes sortir de la plaça dels bous.

Som sencills i espontaneos teniem que dirlos a la gent per a que no pensen que som uns desastres que només surten a les carrosses per a ferse gats i guanyar una aspaleta... I lo que xalem no mos ho lleva ningú!!!

A que anavem templats de romanos?

LA PRIMERA CARROSSA DELS FRESTEKS, los basureros

Cuan los FRESTEKS ampreniem els primers actes divorciats, encara que hi havia alguna femella q atra, més q anguañ 2007 q han estat escases.


Falteven breus instans per comença l´espectacle, i enk no sabiem que fer x guañar la primera aspaleta i en això sense sabe mol be com, vam fe una romeria a les basures buscan tots los adornos q vam pode i en dos boses d basura, tres monos blaus i quatre cartons vam fe carossa.


La gatina no la vam perdona, xq com es costum antes de q sacavo lo carre "tras casas" la sangria se te q have acabat.
Tot fluià corectament fins q a mitan costa d la carretera va comença la batalla d boses d basura q es prolonga astà aprop d ca Paquito Barcelo "Lo dels Cavalls".
Despues ya los animos se derrumben i la majoria fins al dia seguen no se li veu la pell.

La història dels Fresteks

2004

Tot va començar un plujós dia de tardor,
quan un de nosaltres anava carregat d’amor.

Este xic va arrivar al pub de kanet
en intencions de surtir de festa i agarrar un bon pet.

Pero entonces unes xiques li van dir: tú alucines,
Avui anem a un restaurant i després als cines.

Eixe jove als demés xics va mirar,
i ninguna resposta li van poder donar,
perque les dones lo que volíen era manar.


2005

La historia a San Mikel de maig va continuar,
a un restaurant caríssim elles volien anar a dinar.

Natros a una finca voliem fer una paella
perque som mes de terme que una pastruella.

Aquell dia mos vam montar una gran festa,
i alguns a baix del garrofer ens vam fer la siesta.

Com som uns salvatjes vam agafar un gran pet,
i n’hi havia un que volia anar a buscar un pastisset.

A partir de eixe dia tot estava decidit,
la nostra gran colla s’havia partit.

I com voliem fer-los a elles la punyeta,
vam dir: pa festes farem una camiseta.

Pa festes ya les teníem les nostres camisetes,
y molaven tan que vam despertar anveigetes.

Al garaig tots los dies sopàvem,
i en un tablero sobrats anàvem.

Un dia van vindre unes a reclamar unes cadires,
pero els vam dir: "niña, que te pires!!!"

Els dies pasaven i erem feliços,
pero teniem temor de menjar pastissos,
perque un home molt sabut
mos havia explicat algo de una bossa de cucs.

Per la nit miravem un programa grabat de molt antes,
en el qual la gent del poble parlava de fantes,
i de fantasmes. Ah! I al setembre carabasses!

Un dia va haver una nit molt calenta,
unes franceses havien arribat i una era molt valenta.

La valenta se va emportar a un fresquet,
i este no s'enterava de res perque portava un gran pet.

Mentres Lucky Luck la pistola descarregava,
la familia Dalton pel cantonet tot ho observava.
Una pregunta li van fer a Lucky Luck mentres tornava:

- Fresquet, tu saps que has fet en lo brull?
- No me'n recordo, m'apareix que li he escachillat a l'uny!

Lo mes fort es que un altre artista a la valenta va apretar,
i els morros plens de brull se li van quedar.

Al dia següent ningú sabia de qui seria el xiquet.
Pero l'artista va dir al públic distret:

- Es fàcil, si el xiquet quan naix te entrades,
del fresquet les ha heredades.
- Pero si quan ve de París porta ulleres,
¡Xiquet! ¡El meu primer fill tú eres!

I així el 2005 es va acabar,
i per cert, no teníem carafal.

Fresteks on-line

yeeeeeeeeeeep fresteks!

Com vam comentar a festes... com som molts i molt fresteks... estaria bé tindre algun lloc de referència per comunicar-nos durant l'any, deixar fotos, missatges, explicar batalletes ...


Bé doncs ja està... tenim un bloc, un bloc molt FRESTEEEEK ( que no fresKet com alguns pensen) ahhh i també un adreça mail... que calia fer-la per tenir un bloc:

fresteks.canet@gmail.com

Aneu dient els mails de la gent que jo no els tinc tots!! auuu
Ah podeu enviar fotos de fresteks al mail!!
Paco.